AMÈRICA POLÍTICA

AMÈRICA GEOPOLÍTICA

Els Estats Units d'Amèrica són la primera potència mundial i ho continuaran sent durant, com a mínim, la primera meitat del segle XXI. Actualment, el seu PIB representa aproximadament un 20 % del PIB mundial (equivalent pràcticament al PIB d'Alemanya, França, Gran Bretanya, Itàlia i Espanya junts) i la seva població arriba als 300 milions d'habitants. La seva moneda, el dòlar, és la moneda dels intercanvis comercials internacionals i la primera divisa mundial. Tot i que els EEUU tenen un deute públic molt elevat, són capaços d'atreure gran part dels capitals internacionals que consideren aquesta moneda com un valor de refugi. Els xinesos quan venen els seus productes als EEUU cobren en dòlars i no repatrien aquests capitals. Tanmateix, un dels problemes socials que els Estats Units hauran d'afrontar en un futur proper és la gran escletxa que s'està obrint entre els més rics i els més pobres del país.

Pel que fa a la resta del continent americà només sobresurten, a molta distància, dues economies:

Brasil representa un 3% del PIB mundial i té una població de prop de 200 milions d'habitants. Tothom la considera com una potència emergent (membre dels BRICS). Darrerament, viu una forta crisi econòmica (la demanda xinesa dels seus productes s’ha aturat) i política (corrupció)

Mèxic representa un 2% del PIB mundial i té una població de més de 100 milions d'habitants. Aquest país ha fonamentat la seva economia en l'explotació de petroli, del qual està esgotant les reserves de que disposa, i en l'exportació de productes de baix valor afegit cap els mercats dels EEUU gràcies als acords de lliure canvi que té amb aquest país.

Tanmateix, tant Brasil com Mèxic, han de fer front a greus problemes estructurals que són comuns a la major part de països llatinoamericans:

-         Una extrema violència relacionada sobretot amb el món del tràfic de drogues cap els poderós veí del nord i amb la misèria endèmica de les classes socials més marginades (Mèxic amb més de 15.000 morts l'any relacionades amb els càrtels de la droga, Veneçuela amb més de 17.000 morts l'any relacionades amb violència urbana, El Salvador i Guatemala, existència de les “mares” juvenils que assassinen per encàrrec, Brasil control de barris de faveles sencers per part de narcotraficants)

-         Una gran corrupció generalitzada a tots els nivells de l'administració pública.

-         Una gran diferència de riquesa entre una classe benestant que acapara molt i una gran massa pobre (en gran part d'origen indígena o afroamericana) que viu en la marginalitat.

La classe mitjana, tot i que s'ha incrementat en els darrers anys, no arriba a controlar l'aparell de l'estat que, segons les èpoques, està controlat o per dirigents que afavoreixen als més rics o per dirigents populistes que fan de l'anti-americanisme la seva principal bandera (Veneçuela, Bolívia, Equador, Nicaragua i Cuba).